HISTÒRIA
Situació geogràfica d'Esparta al Peloponès
Els aspectes històrics d'Esparta estan detallats
en la següent cronologia:
El
règim polític de la societat espartana estava format per quatre institucions:
la diarquia, la gerousia, els èfors i l’apella (assemblea).
Aquest
marc constitucional va ser elaborat durant l’època arcaica. La llegenda
atribueix a Licurg la creació de tota la legislació espartana. Les fonts més
importants per a l’estudi de Licurg són: Plutarc, Heròdot i Xenofont.
Heròdot
ens relata que, en base a la tradició, Licurg va rebre en el santuari d'Apol.lo
a Delfos, la “Gran Retra”, llei fonamental
que regulava els aspectes socials, polítics i econòmics de la societat espartana.
Plutarc
considera que Licurg fou regent d’Esparta com a tutor del rei Caril l´any 750
aC.
Els
historiadors moderns consideren que, tota aquesta legislació, no se la pot
atribuir a un únic autor, i que la seva creació fou un procés llarg amb un
seguit de modificacions en el decurs del temps.
--- La diarquia:
Monedes acunyades a l'Antiga Grècia
És
una institució única ja que els espartans estaven governats per dos reis
alhora. Va durar fins el segle II aC.
Aquests
dos reis pertanyien a dues famílies espartanes diferents, la dels Euripòntides
i la dels Agíades. Els membres d’aquestes famílies tenien prohibit casar-se
entre elles.
S’han elaborat diverses teories en relació a l’origen d’aquesta dualitat, ja siguin ètniques (un monarca dori i un altre joni), històriques (com una forma de control de la monarquia), estructurals (cada diarca té unes funcions especifiques) i la llegenda del naixement de dos nens bessons: Eurístenes i Procles. Heròdot ens relata que Argia, dona del rei Heràclida Aristodem, va tenir bessonada i ambdós foren coronats reis, un cop es va consultar la decisió de les píties de l’oracle de Delfos.
S’han elaborat diverses teories en relació a l’origen d’aquesta dualitat, ja siguin ètniques (un monarca dori i un altre joni), històriques (com una forma de control de la monarquia), estructurals (cada diarca té unes funcions especifiques) i la llegenda del naixement de dos nens bessons: Eurístenes i Procles. Heròdot ens relata que Argia, dona del rei Heràclida Aristodem, va tenir bessonada i ambdós foren coronats reis, un cop es va consultar la decisió de les píties de l’oracle de Delfos.
La diarquia, en temps arcaics, ostentava
àmplies prerrogatives de caràcter militar, judicial, legislatiu i religiós, per
bé que al llarg del temps va anar perdent poder envers els èfors i l´apella.
La
vertadera autoritat que tenia el rei era quan l’exèrcit sortia de la ciutat, ja
que les decisions es prenien al moment i, per tant, decidia la tàctica, treva,
sacrificis religiosos, entre d’altres, durant la guerra.
Ostentaven
una sèrie de privilegis i honors simbòlics davant el fet que eren descendents
del semidéu Heracles, fill de Zeus: tenien dos vots en la gerousia, totes les persones que estaven davant d’ells havien d’estar
de peu, a excepció dels èfors. També se’ls atorgava terres, una guàrdia personal
i se’ls honorava amb grans funerals, fet que li donava a aquesta institució un caire
diví.
Ara
bé, l’activitat dels monarques estava controlada per part dels èfors i l'apella, els quals estaven legitimats per
multar, deposar, exiliar i executar, com el cas del monarca Agis IV.
El
sistema de successió dels monarques es fonamentava en la regla de la “porfirogènesi”.
La prelació a l’hora d’escollir el nou monarca, tenia com a primer successor,
el fill del rei nascut un cop el pare era rei. Això provocava moltes vegades
que s’hagués de designar un regent, ja sigui un seu germà o tiet, fins que el
rei fos major per accedir al tron.
--- Els èfors :
Va
ser la institució espartana que va patir un canvi més important al llarg del
temps.
Des
de la seva creació, fins el segle VI aC, eren simples ajudants dels diarques
escollits per aquests, amb funcions bàsicament de caire religiós.
A
partir del segle VI aC foren escollits per l’apella i les seves funcions eren molt àmplies, destacant: el
control dels costums i l’ordre públic, convocar i presidir l’apella, control de les despeses de l’estat,
decretar les lleves dels soldats. També tenien l’autoritat de cessar i portar a
judici a magistrats i reis.
Aquesta
reforma fou duta a terme per l’èfor Quiló, considerat pels espartans com un
segon Licurg, per intentar resoldre els conflictes que sorgiren entre l’aristocràcia
i la resta del poble, com a conseqüència de la conquesta de Messènia.
Aquesta
magistratura estava formada per 5 membres elegits anualment per l'assemblea,
xifra que es correspon als 5 poblats que varen constituir Esparta: Pitana,
Mesoa, Limnes, Cinosura i Amicles.
Les
decisions es prenien per majoria simple de 3 membres, havent-hi un president
que donava nom a l´any, que era l´èfor epònim. Aquest càrrec era anual i no
podia repetir-se.
Qualsevol
homoioi major de 30 anys podia ser
escollit èfor.
--- la gerousia:
Els
seus orígens són desconeguts, per bé que la seva composició en època arcaica
podia estar format per membres que representaven les tribus i poblats
d´Esparta.
Era
el consell de savis format per 30 membres, dels quals 28 eren majors de 60 anys.
Els escollia l´apella amb caràcter
vitalici, essent destacats homoioi,
famosos pel seu prestigi i valentia, i els 2 monarques que regien en aquell
moment.
Les
principals funcions de la gerousia
eren preparar l´apella i proposar
projectes de llei a aquesta, a més del poder judicial en els casos més greus.
--- L´apella o assemblea:
A
l´assamblea podien assistir-hi tots els ciutadans espartans (homoioi) majors de 30 anys, per bé que
alguns historiadors creuen que amb 20 anys era suficient.
L´assemblea
aprovava els projectes de llei presentats pel èfors o la gerousia. Escollia els èfors, els membres de la gerousia i, fins i tot, els reis en cas
de conflicte. També firmava els tractats de pau, la declaració de guerra i
donava estatut de ciutadà a les persones.
Es
desconeix l’origen i les seves competències, i si l´assemblea era o no un àmbit
de discussió popular, on només tenien dret de paraula els reis i magistrats. Segons
Plutarc, el sistema d’elecció establert en l´apella era per aclamació dels assistents.
