SOCIETAT
Per començar, la polis d'Esparta
estava integrada per una sola classe social: els homoioi o
els Iguals. Els homoioi
eren els ciutadans que participaven a la vida política i a l'exèrcit
espartà. Una de les característiques era que els nadons eren examinats pels
ancians del grup tribal del nen.
A continuació, l'agogé era l'educació
a la qual es sotmetien els fills dels Iguals. S'iniciava als set
anys, moment en què el nen era separat dels seus pares i enviat a
una acadèmia militar, on se li ensenyava les virtuts de
l'obediència,audàcia i habilitat militar i on passava la seva
infància i adolescència amb nens de la seva edat. La majoria dels
joves que superaven les proves físiques de l'agogé eren destinats a
l'exèrcit. Tanmateix, en ocasions, alguns joves espartans, com a
premi per les seves victòries a les competicions físiques, podien
arribar a ser els guardaespatlles dels reis i dur a terme missions
polítiques secretes. Més endavant existia la possibilitat d'arribar
a ocupar un càrrec militar i polític.
D'altra banda, els periecs són la
següent classe social més important a Esparta. Es caracteritzen pel fet que vivien en petites comunitats a Lacònia i gaudien d'una
llibertat limitada, tenien l'obligació de servir en l'exèrcit
espartà i es dedicaven a l'activitat artesanal i comercial.
Finalment,
la tercera classe social a Esparta eren els ilotes. Eren molt
nombrosos al Peloponès. Es caracteritzaven per ser esclaus al servei
de l'Estat espartà,pel fet de dedicar la seva vida a conrear els
camps i ocupar-se de la ramaderia dels homoioi.
A més, els ilotes conservaven els seus lligams familiars i vivien en
petis grups.
Més endavant, a la societat espartana
destaca la figura de la dona. A diferència de les altres
civilitzacions gregues, les dones d'Esparta tenien dret a administrar
i tenir béns, possiblement sense l'intervenció legal del seu home o
familiar de sexe masculí. Una altra característica era que les
dones que no tinguessin germans legítims del mateix pare tenien dret
a heretar tot el patrimoni per dret propi. Tanmateix, a Esparta no
existia cap llei que castigués l'adulteri, per tant les mullers
podien mantenir relacions sexuals amb qualsevol home que no fos el
seu marit. A l'àmbit domèstic, les dones estaven alliberades de
totes les feines de la llar, ja que els esclaus ilotes s'ocupaven de
dur-les a terme.
Respecte l'educació, les nenes eren
educades a casa fins a l'edat de prendre espòs i, com els nens,
participaven en proves físiques. Com a trets distintius destacar que
les nenes participaven també en competicions de dansa i poesia a
l'antiga Esparta.
Finalment, a l'àmbit religiós, dins de la societat
espartana destaquen la figura d'Ilitia com la deessa grega del
naixement, associada amb la deessa Artemisa, i Demèter com la deessa
de la fertilitat. Una altra característica fonamental dins de la
religió és el fet que els ciutadans d'Esparta eren profundament
supersticiosos perquè ,segons Heròdot, portaven fins a l'extrem la
seva pietat i devoció religiosa. Això, per exemple, s'il·lustra
amb el fet que l'Estat espartà no va participar en la batalla de
Marató de 490 perquè considerà que la fase lunar era poc propícia
per lluitar. Un altre exemple ens el proporciona Xenofont al
descriure els sacrificis animals duts a terme poc abans de combatre
al camp de batalla o en el moment de creuar un riu-frontera.
Gràfic d'estimació sobre la demografia d'Esparta al segle V aC
EXÈRCIT
Per
començar, l'exèrcit d'Esparta estava composat pels homoioi
i els periecs. L'estructura de l'exèrcit era en forma de falange
hoplítica. En general, una falange formava vuit files, en què
l'amplada estava determinada pel nombre de fileres. L'exemple
d'exèrcit nombrós el trobem a la batalla de Platea al 479, on 5000
soldats formaven més de 600 fileres. D'altra banda, la
panoplia era l'equip complet dels hoplites i constava d'un casc de bronze; un pitet de cuir o
tela; un escut gran i rodó de fusta recobert de bronze col·locat al
braç esquerra del guerrer; proteccions abdominals; grebes de bronze;
llança de fusta amb un cap i una punta de ferro als extrems; una
espasa de ferro. A més, dins l'uniforme duien una capa de color
vermell i el cabell llarg. Per tant, l'Estat espartà era l'únic
Estat en tota Grècia que tenia un exèrcit professional.
En el context de l'Antiguitat
Clàssica destaca la participació d'Esparta en les Guerres Mèdiques, mitjançant l'episodi de la batalla de les Termòpiles al 480, i la Guerra contra Atenes. Al primer episodi bèl·lic, 300 espartans són
enviats a lluitar amb el general Leònides contra l'exèrcit persa
de Xerxes. Després de resistir tres dies de forma heroica, els
espartans són massacrats i vençuts per les tropes perses.
Finalment, a la Guerra del Peloponès entre 432 i 404 a.C Esparta
venç a Atenes gràcies sobretot a l'estratègia militar del general
espartà Lisandre a l'etapa final del conflicte armat.
Representació de l'exèrcit espartà
Parts de l'armadura d'un hoplita
Estatueta de bronze d'una dona jove del segle VI a.C.
Escultura que representa un heroi o divinitat espartana
Parts de l'armadura d'un hoplita
Restes arqueològiques del temple d'Àrtemis Ortia a l'actualitat
Escultura que representa un heroi o divinitat espartana
BIBLIOGRAFIA
CARTLEDGE,Paul. Los Espartanos: una historia épica. Barcelona: Ariel, 2009. 281 p. (Grandes Batallas). ISBN: 9788434487932.
FINLEY, Moses I. <<Capítulo 9>> A: La Grecia primitiva:Edad del Bronce y Era Arcaica. Segona edició.Barcelona: Crítica,1987,pàg. 125-135 (Serie general.Estudios y ensayos;121). ISBN:8474232198.
